Quin és el nostre deure?

Comprenc els arguments dels mestres que posen deures tots els dies, és cert que es crea un hàbit i que fomenta l’autonomia de l’alumne… però també és cert que després de passar-se vuit hores en un centre escolar, arribar a casa i tenir que sentar-se a fer deures sembla una bestiesa. És clar que n’hi haurà alumnes que els faran de bona gana… però a altres els farà odiar l’escola i tot el que l’envolta.  La posició amb més trellat que he escoltat a aquest respecte és la de Víctor Cuevas amb el seu article La tortura de los deberes.

Els deures deurien ser significatius, com tot l’aprenentatge dels alumnes, però moltes voltes sembla que ens deixen dur per la inèrcia del que s’ha fet tota la vida i no ens parem a fer autocrítica. El que sí és significatiu és que molts pares estiguen oposant-se convocant una vaga general de deures en frança. Però més ho és que els alumnes tinguen desitjos de vorer l’escola derruïda i els seus mestres soterrats amb ella.

Més enllà de l’humor que transmiteix aquest vídeo, pense que moltes vegades ens oblidem que un dels nostres objectius principals és el d’ “enamorar” als alumnes per tal que amen el que fan i ho facen de bona gana i no sentint que és una obligació i un deure ineludible…

Per tant, quin és el nostre deure com a mestres?

photo credit: xapaburu via photopin cc