Comencem que no és poc

Pensant en començar l’any amb una bitàcola personal, ara que puc enviar entrades des del mòbil amb android…

A més puc sincronitzar etiquetes amb edutictac.es xDD (és l’últim descobriment)

Soc més de poques paraules per això m’agrada tant el microbloggin, és a dir twitter. Però com a propòsit d’any nou em sembla motivador un espai on compartir el que vaig aprenent i les meues inquietuts més personals.

També m’anime per que m’agrada seguir bitàcoles dels meus amics com Alfons i Daniel, pense que és juts fer les meues xicotetes aportacions en una linea semblant.

El temps dirà si aquest espai perdura o es queda com a projecte…

4 thoughts on “Comencem que no és poc

  1. Benvingut al món dels blocs. Segur que les teues aportacions al núvol en forma d’articles són apreciades.
    No et preocupes per si aquest nou projecte perdura o no. Que més dona… ja ha començat.
    Salut.
    PD. Quan tinga una estona començe a llegir, que ja veig que ja has publicat prou.

    • Moltes gràcies per ser el primer en deixar un comentari al bloc, la veritat és que estic gaudint de posar en marxa aquest espai, a més de com sempre aprendre coses noves (wordpress és una passada) m’obliga a mostrar aspectes que normalment reserve per a la intimitat i aquest està sent un exercici molt interessant ;D

  2. Hola.

    Moltes gràcies per la menció.

    Ja m’extranyava a mi que no tingueres bloc. El bloc és un espai de llibertat al nostre servei.

    WordPress ofereix usabilitat i rapidessa. S’ho treballen molt cada dia i així els hi va.
    Jo vaig començar amb Blogger al 2004. No he abandonat el mateix bloc des d’aquella època, és un bloc fet per mí i per a mí, però que compartisc amb tothom, és per això que té un ritme irregular.

    M’encanta el Budisme Zen, no tinc molta idea, però sempre em resulta útil.

    Merche Pasamontes, l’ultilitza molt al seu bloc/podcast. Últimament no el fa servir tant però va tenir una època en la que cada setmana teniem conte Zen. La seguisc via podcast. Verbalitza els seus posts en mp3.

    Espere que aquest anar llegint de tant en tant el que comentes, sempre tan interessant.

    • Moltes gràcies pel comentari Alfons, resulta un tant estrany però fins que no he posat l’enllaç de les dos pàgines més importants per a mi al bloc i les he vistes juntes no havia pres conciència de que forme part de dos comunitats (tant clarament). A la fi els éssers humans són comunitaris i no és tant d’estranyar…

      La veritat és que no em veia compartint en un bloc principalment per una timidesa antiga que ja va sent hora de deixar enrere. Gaudix molt compartint i aprenent i de moment és el que m’impulsa a dedicar energia a aquest espai, que també serà d’actualitzacions irregulars sens dubte. Això si com totes les coses quan comences li dediques més atenció 😀

Moltes gràcies pel teu comentari.