Deixar de fumar és fàcil. No tornar és altra història.

Ja porte dos setmanes sense fumar. En aquesta ocasió he aprofitat un refredat per a desenganxar-me de la nicotina. La primera volta que ho vaig deixar va ser llegint el famós llibre Dejar de fumar es fácil si sabes como. Recorde que em va sorprendre lo fàcil que va ser deixar-ho però també ho va ser tornar (per no fer cas dels consells del llibre xDD).

Després de molts intents, fa un parell d’anys vaig aconseguir deixar el tabac malgrat que en estiu tornava a fumar esporàdicament (terrasseta, cerveseta…) fins que al final un es torna a enganxar.

Llavors, fa poc m’he donat compte que moltes voltes fume per por a sentir el síndrome d’abstinència, abans de sentir-lo. El cas és que sentix verdader pànic, els que mai han fumat no poden imaginar-ho. Això evidentment està soterrat baix una gran capa de justificacions que la nostra ment fabrica automàticament.

Precisament ara em trobe en una lluita a mort amb aquests pensaments i és en aquest moment quan un se dona compte de que està com una “xota” i de que realment en l’interior de la nostra psique n’hi ha un muntó de tendències lluitant per prendre el control.

Com alimentar una i deixar anar l’altra? Com deixar morir eixa part que ja no aporta res bo a la meua vida? I a més fer-ho sense violència, no cal assassinar-la. Caldria convèncer-la de que va ser “útil” en el seu moment però que ara mateix no ho és.

Que bonic i que difícil, al moment següent ja m’he oblidat i em venen pensaments del tipus: però si m’agrada fumar, és que m’agrada!!!

Però no m’agrada ser esclau d’una addicció. El que més em seveix en aquests moments és recordar l’època que vaig estar sense fumar i lo bé i lliure que em sentia i com sempre tornar a la meva respiració… Pense que tinc que radicalitzar el meu pensament i despedir-me definitivament del tabac, no tornar a tastar-lo. Aquesta és la decisió que tant em costa prendre… per que significaria la mort d’una part de la meua manera de funcionar que m’ha acompanyat des de fa molt de temps…

És possible que torne a fumar, la vida són cicles un d’arrere l’altre i en aquest tinc que escoltar-me i ser honest amb el que necessite. Malgrat que m’agradaria fora més bé definitiu.

Moltes gràcies pel teu comentari.