Crònica del Congrés Nacional de Continguts Educatius Digitals

Comence a escriure aquesta crònica sentint de fons les noticies sobre les mobilitzacions que ha hagut per tot el país amb motiu de les retallades i els pressupostos aprovats pel govern. En la que està caient i la abundància amb la que s’ha organitzat aquest esdeveniment, a mi no em  quadra, em sap greu però no ho crec necessari. Em sembla prou desbotifarro i “viure per damunt de les nostres possibilitats”… quan estem retallant en tantes coses importants.

Malgrat aquestes qüestions ha hagut moltes coses interessants que m’han agradat. Em quede amb el discurs de Mayor Zaragoza el qual demanava alt i clar que per fer qualsevol reforma es consulte als mestres, ” Cómo se puede diseñar desde arriba la educación. Los que saben de esto son los docentes”  i la seua visió de l’educació per a crear “seres humanos libres y responsables” que contrasta amb la nova llei per a la qual el seu objectiu únic és crear ma d’obra (barata).

image

foto: villaves56 celestino arteta

Les següents exposicions dels polítics van ser prou desafortunades i van contrastar força amb l’aportació de Mayor Zaragoza, un exemple tret de twitter:

@puerto: #congresoCED Se van a Bruselas a buscar modelos para trabajar las TIC.
 No han oído a Mayor Zaragoza? Q pregunten a los docentes!

Jo estava molt cansa’t després de nou hores de moto però vaig aguantar (els polítics) per tal de sentir a Anibal de la Torre. Molt clar i prop se’n va fer amb l’auditori amb les primeres paraules. Jo em quede amb l’enfasi que va fer en que els recursos digitals tenen que ser oberts, de manera que qualsevol mestre els puga adaptar als seus alumnes i circumstàncies. Aquest és el punt fonamental. Em té igual que els recursos siguen gratuïts o de pago, fets per companys o per editorials, el que jo vull és poder modificar-los i adaptar-los als meus alumnes.

El següent dia l’horari era molt ample, des de les nou del matí fins a les vuit de la nit… així que van decidir no matinar per tal de gaudir de les ponències dels companys. Personalment em va agradar molt els projectes col·laboratiu tant de flautateka com de Poesía eres tú… tal volta siga llavor que m’anime a participar en algú. El que em va quedar clar és que mai n’hi ha que ser el coordinador ja que és moltíssim treball i no està ni reconegut ni pagat xDDD (ironia).

Menció especial tinc que fer de l’exposició que van realitzar Daniel i Raquel, la qual em va agradar molt, vos recomane la lectura de la crònica de Daniel.

image

Autor: Daniel Turienzo

Sobre la meua exposició… bé, nervis previs i un poquet més tranquil quan vaig començar a exposar, sempre s’obliden coses que vols dir però crec que va anar prou bé. La sala era xicoteta però va sobrar ja que a les quatre de la vesprada només uns pocs herois van assistir a la xarla en directe, la gravació pròximament en la pàgina oficial del congrés. Tinc que dir que em va causar molta impressió la mala imatge que té el software lliure, i en concret les distribucions educatives utilitzades en extremadura i andalusia. En concret els companys amb els que vaig poder parlar es queixaven amargament de que a les seues distribucions no poden ni instal·lar programari sense demanar permís. Decididament els comprenc i em fa apreciar molt més el model triat a la nostra comunitat amb Lliurex.

image

Autor: Daniel Turienzo

L’últim dia ja estava prou cansa’t així que vaig passar pel congrés per a acomiadar-me d’alguns companys i fer marxa cap a casa. altres vuit hores de moto. Però em van demanar unes paraules per al programa de La 2 “La aventura del saber”. I així amb roba de moto i samarreta d’edutictac ens van posar a la feina, no sé ni el que vaig dir per que la veritat… parlar per a televisió espanyola si que no m’ho esperava. Així que demane perdó a tot el software lliure per qualsevol burrada que poguera dir. Com portava la samarreta d’edutictac l’entrevistador em va preguntar què era i ahí si que vaig gaudir d’explicar qui som i algunes de les coses que fem. Com que era un congrés de continguts digitals vaig fer especial menció de la biblioteca ratolí i de bibliojocs.

Així que al final vaig partir prou content per les experiències viscudes, però amb un núvol al voltant de tot pels pensaments compartits al principi el post… siga com siga, com sempre, el millor d’aquest tipus d’encontres es poder compartir en viu i en directe amb companys que tenen inquietuds semblants.

I això és tot, crec que és l’entrada més llarga escrita en aquest bloc ;D

One thought on “Crònica del Congrés Nacional de Continguts Educatius Digitals

  1. Gràcies per l’entrada, i per les fotos.

    Se us veu contents i satisfets.

    M’ha agradat la reflexió sobre les coses que ens podem o no permetre. No sé si aquestes jornades són o no sostenibles el que sí em crec és que hem de lluitar per una educació compromesa i de qualitat en qualsevol lloc, a l’escola però també compartint experiències.

    El model Lliurex està molt bé, però la realitat és que als centres no hi ha massa control del que s’instal·la, has de lluitar, explicar, explicar, explicar, molt i molt, i al final, sens va molta energia i molt de temps. Topem contra les limitacions tècniques i mentals.

    Mayor Zaragoza és una persona molt prudent i lúcida, té tota la raó, però potser no interessa assabentar-se sino soles retallar despeses.

    A veure si poses el link de l’entrevista…

    Està bé portar la samarreta d’edutictac, cal fer país i comunitat.

    Au, una experiència més, mai es sap com ens influeixen aquestes coses, solen eixir a la llarga.

    Salut

Moltes gràcies pel teu comentari.